BE6: ELS ÉSSERS VIUS III

 

ÍNDEX

1 Introducció i característiques generals

2 La nutrició en el món vegetal

3 El transport de substàncies

4 Fotosíntesi i respiració

5 Les molses i les falgueres

6 Les plantes amb llavors:  gimnospermes

7 Les plantes amb llavors: angiospermes

8 La reproducció en el món vegetal

 

1 INTRODUCCIÓ i CARACTERÍSTIQUES GENERALS 

Explorem – 10′

Edu3.cat

 

Sintetitzem – 40′

Els vegetals van ser els primers éssers vius a adaptar-se al medi terrestre.  Es van originar fa uns 500 milions d’anys a partir de les algues verdes que van abandonar el mar i es van adaptar a la vida terrestre, de forma progressiva.

Les plantes han conquerit la gran majoria d’ambients naturals amb llum.

Tot i que les plantes tenen característiques ben diferents en funció dels tipus, podem desglossar alguns trets generals abans de començar el tema:

  1. Són organismes pluricel·lulars

    Cèl·lula vegetal vista al MO
  2. Estan arrelats al sòl. La part enterrada, l’arrel, els serveis per fixar-se i per agafar l’aigua i les sals minerals que necessiten.
  3. Són autòtrofs.  Fan la fotosíntesi (que veurem més endavant) i per tant, necessiten llum.
  4. A les fulls hi abunda la clorofil·la (pigment de color verd)
  5. La majoria tenen vasos conductors (xilema i floema), excepte les molses

Per saber-ne més …

Una part de la nostra dieta està formada per productes vegetals. Tenen una importància molt gran perquè ens aporten glúcids, vitamines, sals minerals i altres elements, com ara la fibra vegetal, imprescindibles en una dieta saludable. Quan ingerim aliments d’origen animal o els seus derivats, també ens estem aprofitant de manera indirecta de les plantes. Tots els éssers vius depenen de les plantes per desenvolupar-se i per créixer. A més, els vegetals fan la fotosíntesi, un procés en el qual es formen nutrients i es desprèn l’oxigen que trobem a l’atmosfera. Aquest oxigen atmosfèric és el que permet la vida de tots els éssers vius aerobis. Els vegetals també tenen en abundància moltes substàncies de gran utilitat. Moltes medecines, per exemple, s’obtenen  de determinades plantes. Per això, la pèrdua de biodiversitat vegetal és molt perjudicial.

Algunes plantes són utilitzades per l’espècie humana per combatre malalties o perquè ens ajuden a produir medicaments.

Avaluem – 30′

  1. Digues cinc aliments vegetals comuns que ens aportin una part de les vitamines que necessitem
  2. Per què diem que també ens aprofitem de les plantes quan prenem aliments d’origen animal?
  3. Quins perjudicis pot causar la pèrdua de la biodiversitat vegetal a la resta dels éssers vius?
  4. Quins avantatges tenen els vegetals pel fet de viure arrelats al sòl
  5. Per què els vegetals no poden viure en llocs on no hi ha llum?
  6. Quin avantatge creus que té per a alguns vegetals tenir unes fulles primes i planes?

 

2 LA NUTRICIÓ I LA RELACIÓ EN EL MÓN VEGETAL

Sintetitzem – 30′

Recordem que nutrició és el conjunt de processos  per mitjà dels quals els éssers vius converteixen els aliments que ingereixen en les biomolècules que necessiten per fabricar cèl·lules i teixits. Aquests processos necessiten energia. Les plantes són autòtrofes fotosintètiques i per tant necessiten de la llum del Sol.

Però, de què s’alimenten les plantes?

Les plantes necessiten incorporar del medi els bioelements amb els quals fabriquen les pròpies molècules orgàniques:

  • Aigua: Essencial per el sosteniment de la planta
  • Pèls absorvents

    Sals minerals del sòl. Dissoltes en l’aigua, aporten nitrogen, fòsfor, potassi i d’altres bioelements necessaris per fabricar proteïnes i estructures cel·lulars. Els minerals del sòl procedeixen de la descomposició de restes de matèria orgànica, com ara fulles, excrements o restes d’animals.

  • Diòxid de Carboni de l’atmosfera. Participa en la fotosíntesi; entra a la planta a través dels estomes de les fulles.

 Per saber-ne més

Els estomes són uns orificis petits de l’epidermis de les fulles, a través dels quals s’esdevé l’intercanvi de gasos i la pèrdua d’aigua per transpiració. Els estomes s’obren i es tanquen i d’aquesta manera s’equilibra la pèrdua d’aigua per transpiració amb l’entrada de diòxid de carboni. Els estomes tenen unes cèl·lules anomenades cèl·lules oclusives, que, depenent de la quantitat d’aigua que posseeixin, permeten que el porus de l’estoma s’obri o es tanqui. Els estomes solen estar situats  a la part inferior de la fulla, menys exposats a la radiació solar.

Ostíol format per cèl·lules oclusives

 

L’arrel és la part de la planta encarregada de subjectar la planta al sòl i especialitzada a absorbir l’aigua i les sals minerals. L’absorció es fa a través dels pèls absorbents, unes prolongacions de les cèl·lules que recobreixen l’arrel, que penetren al sòl i que fan que augmenti enormement la superfície a través de la qual es realitza l’absorció.

L’aigua i les sals minerals del sòl passen des dels pèls absorbents als vasos conductors. Per altra banda el diòxid de carboni entra a la planta a través dels estomes de les fulles.

 

Avaluem – 15′

  1. Les planes es relacionen: Obre la pàgina web següent i anota a la llibreta els diferents tipus de tropismes.
  2. On es localitzen els estomes? Per què?
  3. Quins bioelements necessita incorporar la planta del medi?

 

 

3 EL TRANSPORT DE SUBSTÀNCIES

Explorem – 10′

Les plantes, de forma general tenen dos tips de transport principals:

  • Xilema: Transporta saba bruta (aigua i sals minerals) des de l’arrel, pel tronc fins les fulles, sempre en sentit ascendent. Està format per un sistema de tubs buits, formats per cèl·lules mortes unides i endurides amb lignina. A més és un sistema de suport per a l’arrel i la tija.
  • Floema: Tranporta saba elaborada (glucosa i altres molècules orgàniques produïdes durant la fotosíntesi) des de les fulles fins la resta de la planta. El floema és un teixit conductor format per cèl·lules vives. La saba elaborada circula tant en sentit ascendent com descendent.
Animació xilema i floema

 

 

Per altra banda, a part del xilema i del floema, la planta ha de regular molt l’entrada d’aigua. L’aigua pot ascendir des de l’arrel fins a les fulles gràcies a tres processos:

  • Transpiració: o evaporació contínua d’aigua a través dels estomes de les fulles que provoca un efecte de succió que fa ascendir l’aigua des de l’arrel. La planta transpira i perd aigua
  • Capil·laritat: Els vasos del xilema són molt fins i això facilita l’ascensió d’aigua
  • La força de cohesió de les molècules d’aigua fa que es mantinguin unides, i, en adherir-se a les parets del tub, estiren les altres molècules i provoquen l’ascensió de l’aigua per capil·laritat.

 

 

Avaluem – 30′

 

  1. Utilitza la fitxa següent per resumir els continguts del punt 2 i 3 (Fitxa tema5 1r ESO)

 

4 FOTOSÍNTESI I RESPIRACIÓ

Explorem – 15′

Sintetitzem – 60′

Les fulles

La majoria de les fulles de les plantes són planes i verdes. Els vasos conductors de què parlàvem en els apartats anteriors es concentren tant als nervis de les fulles com al pecíol. Les fulles tenen formes molt variades i les seves característiques es fan servir per classificar les plantes..

Varietat en la forma de les fulles

Com és una fulla?

A les fulles es produeix la fotosíntesi i, per tal que això sigui possible, la seva estructura ha de permetre dur a terme les funcions següents:

  • L’intercanvi de gasos amb l’exterior
  • L’arribada d’aigua a les fulles des de l’arrel i la tija
  • La sortida de glucosa i altres  molècules sintetitzades a les fulles
  • La captació d’energia solar
Estructura d’una fulla

Els pigments

La clorofil·la és un pigment que es troba als cloroplasts de les cèl·lules de les fulles i que capta l’energia solar (necessària per realitzar la fotosíntesi).  De fet, el color verd de les plantes es deu a aquest pigment.

A més a més de la clorofil·la, però, les plantes disposen d’altres pigments:

  • Antociamines: vermell
  • carotens: ataronjat
  • xantofil·les: groc

Practiquem: els pigments de les fulles.

 

Tots hem sentit parlar de la paraula fotosíntesi, i de fet l’heu ja en cursos anteriors. Les plantes són organismes complexes, que de fet fan la fotosíntesi i també respiren: realitzen els dos processos.

La fotosíntesi és un procés pel qual l’energia solar, captada per la clorofil·la, s’utilitza per convertir el diòxid de carboni i l’aigua en glucosa i oxigen. La glucosa representa, de forma concreta, els nutrients.

Per representar la fotosíntesi s’utilitza el següent esquema:

Si no ho has acabat d’entendre, entra al següent enllaç de l’edu365.

Per saber-ne més… Com s’estudia la fotosíntesi a la universitat ? (no entra a l’examen)

Per saber-ne més… Presentació realitzada per Míriam Redondo

 

Fins aquí ja coneixíeu el paper de les plantes amb la fotosíntesi. El que potser és menys conegut per vosaltres és que les plantes també respiren. És a dir, fan la fotosíntesi i respiren.

La respiració es fa als mitocondris de la cèl·lula i consisteix en l’oxidació dels nutrients (glucosa) per extreure’n l’energia. Per tal de portar-la a terme, les plantes, igual que els animals, necessiten oxigen. L’oxigen entra a les fulles pels estomes. Tal i com la fotosíntesi la presentàvem amb forma d’esquema, podem fer el mateix amb la respiració.

Esquema de la respiració de les plantes

Durant el dia, les plantes duen a terme simultàniament la fotosíntesi i la respiració; a la nit només es dóna la respiració. En la fotosíntesi es produeix molt més oxigen del que es consumeix en la respiració. Per tant, el balanç final és positiu: les plantes alliberen a l’atmosfera més oxigen del que consumeixen.

Relació fotosíntesi i respiració

Per saber-ne més. És dolent dormir amb plantes?

Avaluem – 30′

  1. La cutícula de les fulles és impermeable. Per què es troba només a l’epidermis superior?
  2. Per què a la tardor algunes fulles adquireixen tons vermellosos i ocres?
  3. Per quina raó els estomes se situen a l’epidermis inferior de les fulles?
  4. Quina és la diferència principal entre els arbres de fulla perenne i els arbres de fulla caduca?
  5. Què són els arbres marcescents?
  6. Realitza la següent activitat online (no l’has d’anotar als apunts)
  7. Realitza la següent activitat online. No cal que anotis les preguntes a la llibreta.

 

5. LES MOLSES I LES FALGUERES

Sintetitzem – 40′

MOLSES

Segons si tenen o no vasos conductors, les plantes es divideixen en dos grans grups

  • Plantes sense vasos conductors: les molses
  • Plantes amb vasos conductors: falgueres i plantes amb llavors
La molsa

Les molses són vegetals de mida petita i reptants. De fet no tenen estructures per mantenir-se dretes, d’aquí el seu tamany. No tenen vasos conductors, ni arrels, ni tiges ni fulles. No obstant això, certes parts de les molses fan funcions semblants:

  • Esquema d’una molsa

    Rizoides: Semblen arrels i serveixen per fixar-se al sòl i absorbir aigua i sals minerals

  • Filoides: Semblen unes escates petites semblants a les fulles, absorbeixen aigua i diòxid de carboni i fan la fotosíntesi
  • Cauloides: Semblen falses tiges i s’encarreguen de transportar la saba

Tenen reproducció alternant, és a dir, es reprodueixen primer de manera sexual i després de manera asexual. Per altra banda es troben a molts ambients, però requereixen nivells alts d’humitat. Les molses tenen un paper ecològic molt important, ja que són capaces de viure en sòls pobres, eviten l’erosió i la desertització que sol patir aquest tipus de terrenys.

Ho sabies? Els esporangis són unes càpsules petites que estan situades damunt de llargs peduncles, on es formen les espores, cèl·lules capaces de créixer i originar noves formes per mitjà de reproducció asexual.

FALGUERES

La falguera

Les falgueres viuen en zones càlides i humides perquè com les molses, necessiten aigua per reproduir-se. Les falgueres poden mesurar des de pocs centímetres fins a un metre de longitud. A més de vasos conductors, també tenen arrels, tiges i fulles veritables.

  • Arrels: es desenvolupen al llarg de la tija
  • Tiges: Poden ser aèries o subterrànies i horitzontals. Quan són subterrànies reben el nom de rizomes
  • Fulles: S’anomenen frondes i són molt variades

Les falgueres tenen una reproducció alternant, semblant a la de les molses, amb una fase sexual i una altra d’asexual.

Ho sabies? Al revers de les frondes de la falguera hi ha els grups d’esporangis, o sorus, on es formen les espores.

 

Avaluem – 15′

  1. Quin tipus de plantes tenen vasos conductors?
  2. Quines són les característiques principals de les molses?
  3. Què són les espores? A quina part de la molsa i de la falguera en podem trobar?
  4. Activitat online

 

6 LES PLANTES AMB LLAVOR: Subtipus GIMNOSPERMES

Sintetitzem – 30′

 

Un altre grup de plantes que té vasos conductors són les plantes que es reprodueixen per llavors. Aquestes tenen arrels, tiges i fulles veritables.

Entre les plantes amb llavors se’n diferencien dos grups:

  1. Plantes amb llavors desprotegides: GIMNOSPERMES
  2. Plantes amb llavors desprotegides: ANGIOSPERMES

Però; què és una llavor?

La llavor d’una planta està formada per l’embrió, els cotilèdons i les cobertes protectores que l’embolcallen. Els cotilèdons són petites fulles que es troben dins de la llavor. Segons el tipus de planta hi pot haver un cotilèdon o dos. Les llavors són capaces de resistir condicions ambientals desfavorables, com ara temperatures extremes i manca d’humitat. Quan les condicions ambientals són adequades, l’embrió es comença a desenvolupar i les cobertes protectores es trenquen. Fins que la planta no podrà fer la fotosíntesi, s’alimentarà de substàncies nutritives de la llavor.

Les plantes amb llavor tenen estructura en arrel, tija i fulla i tenen flors.

Anem a veure les gimnospermes pròpiament dites: Les gimnospermes són el grup de plantes amb llavor més antics. S’hi inclouen les cicadàcies, els ginkgos i les coníferes. El nom de gimnospermes fa referència al fet que les llavors estan desprotegides. Això significa que les llavors no estan dins d’un fruit, com en una poma per exemple, però solen estar embolcallades amb algun tipus d’estructura protectora, com passa amb els pinyons a les pinyes.

Les coníferes són el grup més antic i abundant i també més conegut. Xiprers, avets, pins, cedres teixos en són alguns exemples. Són plantes de fulla perenne (alerta, que no vol dir que les fulles no caiguin mai).

Avaluem – 30′

Busca a internet una imatge dels següents arbres i guarda-les a una carpeta del drive del teu ordinador. Anemena la carpeta com a coníferes.1reso i comparteix-la amb el teu professor. Anomena cada imatge amb el NOM CIENTÍFIC de l’espècie.

  • Xiprer
  • Teix
  • Avet
  • Tuia
  • Cedre
  • Ginkgo
  • Pi blanc
  • Pi pinyoner
  • Pi roig
  • Pi negre

 

7 LES PLANTES AMB LLAVOR ANGIOSPERMES

Les angiospermes són plantes amb llavors protegides que formen fruits. Tenen flors vistoses i de colors. Aquestes plantes tenen una elevada importància en economia ja que n’obtenim múltiples beneficis.

Les angiospermes tenen una distribució molt extensa: en trobem als deserts o als corrents d’aigua, a l’alta muntanya o a les regions polars.

Les angiospermes es divideixen en dos grans blocs:

  1. Monocotiledònies: Si de la llavor de la planta en surt un sol cotilèdon. Ex:  lliris i cereals
  2. Dicotiledònies: Si de la llavor de la planta en surten dos cotilèdons. Ex: faig i roure

Estructura de les angiospermes

Segueixen tenint estructura ben diferenciada en arrel, tija, fulles

Arrel: Té múltiples ramificacions que acaba amb uns petits pèls (els pèls absorvents). Com bé sabem, serveix per fixar la planta i per absorvir minerals del sòl. Hi ha diferents tipus d’arrels.

 

Per saber-ne més

 

Tija: Sol ser cilíndrica i allargada

Fulles: De diverses formes, normalment planes i amb una de les cares encarada a la llum. Les flors i les fulles són modificacions de les fulles.

 

Flors: Que contenen els òrgans reproductors femenins i masculins

Avaluem – 10′

  1. Completa l’adjunt que us ha entregat el professors de la flor hermafrodita (pots basar-te en el link següent).
  2. Busca informació sobre la composició floral de les plantes següents (veure adjunt donat a la classe)

 

Per saber-ne més: Com es reprodueixen les plantes angiospermes ?

La flor constitueix l’òrgan reproductor de les plantes més evolucionades. Conté i protegeix els gàmetes. De fet, tant el calze com la corol·la són les parts estèrils de la flor i les seves principals funcions són protegir les parts fèrtils (estams i pistil en el cas de les hermafrodites) i atraure als organismes pol·linitzadors.

Com es dóna el procés de pol·linització?

La pol·linització és el procés pel qual els grans de pol·len, que es troben als estams de la flor, els òrgans masculins, arriben a la part femenina de la mateixa flor. Si el pol·len cau en l’estigma de la mateixa flor té lloc l’autopol·linització. Si es diposita en una altra flor, es produeix una pol·linització creuada.

Les flors que són pol·linitzades per insectes tenen colors vius i brillants i desprenen una olor forta per atreure’ls. Acostumen a produir nèctar, una solució ensucrada que serveix d’aliment als insectes i als ocells. Quan l’insecte arriba a una altra flor, busca el nèctar, que sol estar a la base de la flor. Per arribar-hi, ha de passar a través de les anteres. D’aquesta manera, s’aconsegueix que el pol·len s’adhereixi al seu cos. Quan aquest insecte arriba a una flor de la mateixa espècie a la recerca de més nèctar, en intentar arribar-hi, el pol·len que transporta s’enganxa a l’estigma de la flor. D’aquesta manera, la segona flor és pol·linitzada.

Les flors el pol·len de les quals es dispersa pel vent no necessiten fabricar nèctar i no requereixen tenir colors vius ni una olor agradable. Les anteres d’aquestes flors tendeixen a sobresortir de la flor perquè es puguin moure amb el vent. Els grans de pol·len acostumen a ser molt petits i lleugers.

Quan els gàmetes s’uneixen es dóna la fecundació.

Avaluem – 15′

  1. Fes la següent activitat online
  2. Fes la següent activitat online
  3. Fes la següent activitat online
  4. Per saber-ne més… Contesta a les preguntes proposades dels documentals següents i entrega el full de respostes al professor

Edu3.cat

1) Quins dos tipus de plantes hi ha segons el documental?
2) Què són els haustoris?
3) En quins ambients viu la fonolla groga?

Edu3.cat

1) Què són les plantes al·lòctones?
2) Per què ha augmentat el nombre de plantes invasores?

Edu3.cat

1) Quin element químic obtenen les plantes carnívores dels insectes que ingereixen?
2) Com s’ho fa la viola d’aigua per “caçar insectes”?
3) Com s’ho fa l’Herba de la gota per capturar insectes?
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s