Els éssers vius 3 i la interacció amb el medi

ÍNDEX

1 ELS INVERTEBRATS MÉS SENZILLS

2 NEMÀTODES, ANÈL·LIDS i MOL·LUSCS

3 EQUINODERMS

4 ARTRÒPODES

5 PEIXOS

6 AMFIBIS

7 RÈPTILS

8 OCELLS

9 MAMÍFERS

10 INTEGRACIÓ DELS ÉSSERS VIUS AL MEDI


 

1 ELS INVERTEBRATS MÉS SENZILLS

 

Dins el regne dels animals, els més senzills són els porífers, els celenterats i els platihelmints. Mirem-los detingudament.

Els porífers

slide0042_image008Vulgarment coneguts com les esponges. Són animals aquàtics que viuen fixats a les roques. Tenen el cos ple de porus i l’aigua travessa els porus arribant a una cavitat central, d’on en surt per l’òscul; un orifici que es troba a la part superior de l’animal. Les esponges tenen a l’interior unes cèl·lules amb flagels anomenades coanòcits, que digereixen les partícules alimentàries i distribueixen els nutrients a totes les cèl·lules.

Els celenterats

Són invertebrats aquàtics que tenen una obertura envoltada de tentacles. Poden tenir forma de sac (pòlips) o d’ombrel·la (medusa). Els pòlips estan fixats al sòl. Les meduses són nadadores i tenen els tentacles a la vora de l’ombrel·la.

Tenen cèl·lules urticants. Quan entren en contacte amb les preses, les cèl·lules urticants i queden paralitzades. Els celenterats són carnívors

Els més comuns són les meduses, l’hidra d’aigua dolça, les anemones de mar i els coralls.

Anèmona de mar
Hidra d’aigua dolça
Medusa
Corall
Pòlip i medusa

 

Platihelmints

Els Platihelmints o cucs plans són els animals més simples amb veritables òrgans. La majoria són paràsits i poden provocar malalties greus. Els més importants són les planàries i les tènies. La majoria de les espècies són hermafrodites, amb gònades masculines i femenines a la vegada, i es reprodueixen ponent una gran quantitat d’ous.

  • Les planàries són els platihelmints de vida lliure més importants. Són carnívores i viuen en ambients aquàtics. Tenen una gran capacitat de regeneració: si es tallen en uns quants trossos, cada tros forma un altre animal sencer.

 

  • Les tènies o solitàries són parasitàries i viuen a l’intestí de molts animals. Les tènies viuen en dos hostes diferents. Les més importants per a l’ésser humà són les que tenen com a hoste intermediari el porc o la vaca.


 

ACTIVITATS

  1. Per què tenen porus les esponges?
  2. Activitat online (no cal que l’anotis a la llibreta)
  3. Quines funcions tenen els tentacles dels celenterats?
  4. Busca informació sobre com actua la tènia en el cos humà i anota-ho a la llibreta. Com es pot tractar aquesta malaltia? veure el link següent.

 2 NEMÀTODES, ANÈL·LIDS I MOL·LUSCS

ELS NEMÀTODES

Són cucs que tenen el cos cilíndric i prim. Es reprodueixen amb molta facilitat. Es troben en ambients molt diversos, tot i que la majoria, en ambients humits. Molts organismes d’aquesta classe són paràsits. Presenten dos orificis: una boca i un anus i els extrems acaben en punta. La seva mida és molt variable, des de microscòpics fins a un metre.

  • Paràsits : la majoria de plantes i gairebé totes les espècies de vertebrats tenen algun nematode paràsit, ien alguns casos causen malalties greus. El més coneguts són els cucsintestinals i la triquina. Els cucs intestinals és un paràsit que agafen la majoria de nens petits
  • Vida lliure: poden viure a pràcticament qualsevol lloc de la Terra des de les profunditats marines fins a alta muntanya.

Els nematodes no tenen ni sistema circulatori ni respiratori, ja que respiren directament a través de la pell o tegument. El digestiu recorre tot el cos d’extrem a extrem.

La seva reproducció és sexual: el mascle ha de trobar la femella per aparellar-se i inserir els espermatozoide dins la femella que guarda els ous fins la posta.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  1. Fes la següent activitat online, que et servirà per fer-ne el resum també. (hauràs de copiar el resum a la llibreta)

ELS ANÈL·LIDS

Tenen una estructura més complexa que els anteriors amb el cos format per anells que estan separats interiorment per envans. El tub digestiu recorre tot el cos de l’animal, des de la boca fins a l’anus. El cos dels anèl·lids està cobert amb una substància mucosa per mantenir-lo humit. N’hi ha que tenen filaments o quetes, que els serveixen per moure’s. Els anèl·lids més importants són els següents:

  • POLIQUETSSón els més primitius i viuen al mar, normalment amagats al fang o dintre de tubs construïts per ells mateixos, per la qual cosa passen bastant desapercebuts.  Tenen un cap molt ben desenvolupat, amb ulls, antenes, tentacles i fins i tot mandíbules amb les quals capturen les preses que els serveixen d’aliment. Tenen el cos ple de petites potes (parapodis). La majoria dels poliquets respiren mitjançant brànquies, que poden adoptar formes espectaculars, sobretot en els que viuen tancats en tubs, com passa amb el cuc paó.  Els poliquets solen ser unisexuals

 

  • OLIGOQUETSSón anèl·lids que viuen a l’aigua dolça o a la terra humida, com és el cas dels populars cucs, tan beneficiosos per l’agricultura. Es diferencien dels poliquets principalment pel fet que no tenen parapodis i que tenen un cap diminut i nu, en què l’única cosa apreciable és un petit orifici que constitueix la boca, per on ingereixen la matèria orgànica en descomposició que troben excavant al substrat i que els serveix d’aliment. La respiració es produeix generalment a través de la pell, fins i tot en aquells que són aquàtics. La majoria són hermafrodites

 

  • HIRUDINSEs coneixen comunament amb el nom de sangoneres i encara que les espècies més conegudes són paràsits externs, que s’alimenten de la sang que succionen dels seus hostes, també hi ha espècies de vida lliure. Tenen una mida superior a  la resta dels anèl·lids i es caracteritzen pel fet de tenir dues ventoses amb les quals es fixen al substrat sobre el qual viuen. Tenen el cos envoltat de nombrosos anells que oculten la vertadera segmentació interna. En les espècies paràsites la boca és armada amb una sèrie de dents

  1. Fes la següent activitat online, que servirà també per fer el resum de l’apartat (hauràs de copiar el resum a la llibreta)

 

ELS MOL·LUSCS

Tots els mol·luscs tenen el cos tou, en el qual es diferencien la massa visceral, on s’allotgen els òrgans digestius, respiratoris i reproductors, i un peu musculós, que es fa servir per al moviment. Alguns tenen el cap molt visible i d’altres, no. Tipus de mol·luscs:

  • Bivalves:  Tenen una conquilla proveïda de dues peces o valves que s’obren i es tanquen a voluntat de l’animal.  Respiren mitjançant brànquies. Són animals filtradors i es reprodueixen sexualment. A aquest grup pertanyen mol·luscs com les ostres, els musclos, les cloïsses o els gegantins tridàcnids.

 

  • GasteròpodesTenen el peu transformat en una sola reptant, un cap molt ben diferenciat, proveït generalment d’ulls pedunculats i tentacles, i una conquilla característica, on s’allotja el cos enrotllat en espiral.  A aquest grup pertanyen els únics mol·luscs que poblen la terra ferma. És el grup de mol·luscs més ric en espècies, abundant tant al mar com a l’aigua dolça i en medis terrestres humits. Presenten reproducció sexual. La majoria són herbívors, però també es troben espècies carnívores, carronyeres i fins i tot de paràsites. Tenen un òrgan especialitzat per fer la digestió.

 

  • CefalòpodesGrup de mol·luscs molt evolucionat el principal tret anatòmic del qual és el sifó, per on     l’animal projecta raigs d’aigua amb els quals pot desplçar-se a reacció. Disposa d’una sèrie de braços o tentacles que rodegen la boca, que disposa d’una boca dura, semblant a un bec, amb la qual trosseja les preses de què s’alimenta. Presenten ugran desenvolupament del seu sistema nerviós (amb el qual han desenvolupat una conducta molt complexa, que inclou la capacitat d’aprenentage) i dels òrgans dels sentits, especialment els ulls, que tenen una estructura molt elaborada, equiparable a la de l’ull dels vertebrats. A aquest grup pertanyen els mol·luscs com els pops, les sèpies i els calamars. 

  1.  Realitza la següent activitat online. Anota-la a la llibreta i ja serà el resum de l’apartat.
  2. Fes la següent activitat molusc
  3. Fes la següent activitat online
  4. Fes la següent activitat online

 

ACTIVITATS

  1. Per què els cucs de terra són molt importants per mantenir un sòl fèrtil? Què hauries de fer si en trobes un al camp o en un jardí?
  2. Per què creus que els paràsits externs, com les sangoneres, no maten les seves víctimes?
  3. Descriu el cos dels anèl·lids. De què serveix la substància mucosa que els cobreix el cos?

 

3 EQUINODERMS

El nom d’equinoderms significa “pell d’espines”. Són animals que viuen a les roques del fons del mar. Tenen un esquelet extern que està format per plaques proveïdes d’espines o de pues punxegudes. El cap no es diferencia de la resta del cos. La majoria tenen simetria radial.

Tenen un esquelet ambulacral que els permet de desplaçar-se (un sistema de tubs que recorren el cos). L’aigua a pressió es distribueix per aquests tubs i fa moure l’animal. Aquest mateix aparell realitza les funcions de respiració i circulació.

La reproducció dels animals és sexual, tot i que en algunes estrelles de mar es pot donar la regeneració.

Existeixen a la Terra des de fa més de 500 Ma. Els equinoderms que viuen avui en dia són:

  • Els eriçons de mar: amb forma de globus i proveïts de nombroses pues
  • Les estrelles de mar: que s’alimenten de moluscs i de crustacis
  • Els ofiuroïdeus, semblants a les estrelles de mar, però amb els braços molt prims
  • Els holoturioïdeus o cogombres de mar, de forma allargada, i els crinoïdeus o lliris de mar, que semblen plomes clavades al fons del mar.

 


 

 4 ELS ARTRÒPODES

Són invertebrats que s’han adaptat al nombre d’ambients més elevat possible. L’èxit dels artròpodes prové de la seva organització corporal. Tenen el cos dividit en cap, tòrax i abdomen. Disposen d’apèndix articulats, especialitzats en diverses funcions: potes, mandíbules, urpes, antenes o pinces. i disposen d’òrgans els sentits molt desenvolupats.

El cos dels artròpodes és cobert amb una closca dura o exoesquelet, que es desprèn i es renova diverses vegades al llarg de la vida de l’animal, la qual cosa en permet un creixement ràpid. Aquest procés s’anomena muda.

Els artròpodes que són aquàtics respiren per brànquies mentre que els altres respiren per tràquees, que formen una xarxa de petits tubs que es comuniquen a l’exterior per uns orificis del tegument. Presenten una reproducció sexual amb la qual formen uns ous dels quals neixen unes formes juvenils de vegades molt diferents a les adultes

Comprèn diferents classes d’animals: els aràctnids, els miriàpodes, els crustacis i els insectes. Aquests darrers són els més abundants, amb més de 900000 espècies (els insectes també són els únics artròpodes capaços de valor)

Tipus d’artròpodes:

  • ARÀCNIDS
    • Artròpodes terrestres amb el cos dividit en dues parts: l’anterior, coneguda com cefalotòrax i la posterior, gairebé sempre gran i globosa anomenada abdomen.
    • No tenen antenes ni mandíbules, però si que tenen uns altres sis apèndixs.
    • Excepte els àcars, entre els quals hi ha les paparres, la majoria dels aràcnids són carnívors i s’alimenten de tot tipus de preses
    • Exemples: àcards, aranyes i escorpins
El temut agulló de l’escorpí
La disposició i el nombre d’ulls en les aranyes són caràcters suficients per distingir algunes de les famílies existents al nostre país.
Trombidium holosericeum
  • ELS MIRIÀPODES
    • Tenen el tronc format per molts anells articulats, amb un parell de potes o dos a cada un. Al cap hi tenen dos ulls, un parell d’antenes i una boca mastegadora
    • Els més coneguts són els centpeus i els milpeus
Escalopendra
Milpeus

 

  • CRUSTACIS
    • Tenen el cos dividit en cefalotòrax i abdomen.
    • El tenen recobert amb una closca dura, formada per peces articulades, que conté quitina i sals de claci
    • Hi podem distingir dos grans grups:
      • Crustacis inferiors: Majoria microscòpics, aquàtics i que formen part del zooplàncton. La majoria són aquàtics però també n’hi ha de terrestres.
      • Crustacis superiors: Amb dos ulls, dos parells d’antenes i una mandíbula mastegadora que es mou de costat i cinc parells de potes caminadores. En són exemples la gamba i el cranc

 

  • INSECTES
    • Es tracta del grup d’animals més nombrós del planeta, format majoritàriament per espècies terrestres, encara que algunes s’han adaptat a la vida aquàtica. Únicament són escassos en les profunditats marines.
    • Al cos es distingeixen tres parts: cap, tòrax i abdomen. Es diferencien d’altres artròpodes en el fet que el torax és proveït de tres parells de potes i generalment de dos parells d’ales.
    • En insectes com els escarabats, les llagostes, el grills i les paneroles, les ales d’un dels dos parells es fan molt més dures, per la qual cosa perden la seva funció voladora. A aquest tipus d’ales se les coneix amb le nom d’èlitres i la seva missió consisteix a cobrir i protegir el parell d’ales voladores quan estan plegades. En altres insectes, com és el cas de les mosques i mosquits, un parell d’ales es troba reduït a un parell de diminuts òrgans que permeten equilibrar el vol de l’insecte.
    • L’aparell bucal és molt divers, trobant boques especialitzades a mastegar, xuclar, picar, mossegar, rascar, etc.
    • Els insectes són unisexuals i es reprodueixen mitjançant ous que ponen amb un aparell específic situat a l’extrem de l’abdomen.
    • Encara que la majoria dels insectes són de vida lliure, hi ha alguns grups paràsits com els polls, les puces i altres que arriben a ser molt perjudicials per a l’home en convertir-se en plagues que poden devorar ràpidament grans extensions de cultius, com és el cas de les llagostes, els corcs o les larves de diverses papallones i arnes que reben el nom d’erugues
    • Exemples  d’insectes: papallona, llagosta, poll, libèl·lula, vespa, formiga, mosca … Per saber-ne més, consulta la web següent

 

Per tal de fer l’esquema dels artròpodes et proposo fer-ho online i guardar-lo al teu ordinador. Et poden ser útil els següents enllaços:


 

ACTIVITATS

educaplay
Relaciona!

 

educaplay
Troba-ho!

 

 

 

 

Són certs els enunciats?

 


 

 

5 PEIXOS

Primera classe d’animals de vertebrats. Representa la classe més nombrosa i la que té el major nombre d’espècies de tots ells. Tenen en comú una adaptació perfecte a la vida aquàtica

Adaptacions externes

– Forma de fus (hidrodinàmica)

– Pell recoberta d’escates

– Moviment amb aletes

Adaptacions internes

– Respiració per brànquies (entrada per la boca i sortida per les feses branquials. En els peixos ossis, les feses estan protegides per l’opercle).

– Molts tenen una bufeta natatòria (bossa plena de gas). Permet moviment vertical.

– Tenen els mateixos òrgans dels sentits que els éssers humans, però a més a més tenen un altre òrgan sensorial anomenat línia lateral, que capta informació sobre els moviments de l’aigua que envolta l’animal.

Els peixos tenen una alimentació molt variada i la majoria es reprodueixen mitjançant fecundació externa. Són animals ovípars. Tot i així, hi ha alguns peixos que són vivípars i que tenen una fecundació interna

 

Anatomia d’un peix ossi

 

 

Anatomia peix cartilaginós

 

 

 


 

ACTIVITATS

  1. Per què els pescadors de canya resten en silenci mentre pesquen?
  2. Per què et sembla que els peixos que vigilen la seva posta, ponen menys ous que els que no la vigilen?
  3. Quin és l’òrgan del sentit que només tenen els peixos?

 

6 AMFIBIS

Fase d’exploració (30 minuts)

quequicom

1 Els gripaus són verinosos?

………………………………………………………………………………..

2 Els amfibis poden viure a l’aigua i a fora de l’aigua

………………………………………………………………………………..

3 Tots els amfibis respiren només per la pell?

………………………………………………………………………………..

 

Sintetitzem la informació

Activitat: prenem apunts

Els amfibis o batracis són els primers vertebrats que es van adaptar al medi terrestre, és a dir, que el van colonitzar. Tot i així no poden abandonar mai del tot la vida aquàtica, ja que la pell no està massa protegida contra la dessecació.

Els amfibis es divideixen en dos grans grups

  1. Anurs: Sense cua, com ara les granotes i els galàpets
  2. Urodels: Amb cua, com ara les salamandres i els tritons

Les característiques dels amfibis són molt diverses, mirem-ne unes quantes:

  • No tenen coll
  • Ulls sortints
  • Orificis auditius amb timpà
  • 4 potes
  • Dits amb membranes entre els dits
  • Respiració: larves per brànquies. Adults per pulmons i a vegades per la pell
  • Reproducció: Fecundació externa. S’origina una larva (capgròs), el qual patirà un procés de metamorfosi fins a donar un organisme adult.

 

ACTIVITATS

  1. Busqueu imatges dels següents amfibis i guarda’ls al teu ordinador: granota, galàpet, gripau, tritó.
  2. Busca dos vídeos de la metamorfosi dels amfibis i comparteix-los via drive. Els vídeos millors els exposarem a la pàgina web de biologia.

 7 ELS RÈPTILS


ACTIVITATS de GENERALITZACIÓ

  1. Resumeix els continguts dels rèptils amb el document que t’haurà donat el professor
  2. Ves a la pàgina web següent i coneix la biologia de l’ós bru

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s